Degut a la col·laboració entre Càritas Manresa i el gremi, us informem d'aquest projecte innovador que busca ajudar al problema de l'habitatge, sobretot al barri antic de Manresa. Les empreses que hi volgueu col·laborar podeu fer cessions de material, equips o serveis que a part us podreu desgravar a la renta com a donatiu.
El programa, que ofereix habitatge assequible a canvi de feina de rehabilitació, ha estat reconegut a Madrid entre 23 projectes de tot l'Estat per la seva resposta col·laborativa al problema de l'accés a l'habitatge.
El programa de Masoveria Urbana impulsat per Càritas Manresa ha estat distingit com a finalista en la primera edició del Festival de la Innovació Social de Càritas Confederal Espanyola, un certamen celebrat el 15 d'abril de 2026 a Madrid amb la voluntat de premiar les iniciatives més transformadores del tercer sector. El projecte, vinculat a Càritas del bisbat de Vic, va competir en la categoria d'ocupació i economia social.
En aquesta primera convocatòria s'hi van presentar 23 projectes procedents de diferents Càritas diocesanes de tot l'Estat, dels quals només set van assolir la condició de finalistes. Al costat de la Masoveria Urbana, hi van figurar iniciatives com Trece Voces (Càritas Catalunya), Namasté (Bilbao), Camino de Santiago. Jóvenes migrantes (València), Museo Sin Hogar (Valladolid, Burgos i Salamanca), Uniendo Barrios (Salamanca) i Cocinant Oportunitats (Càritas Menorca).
El jurat va posar en valor el caràcter innovador de la proposta, especialment pel seu enfocament col·laboratiu davant d'un dels reptes socials més punyents del moment: l'accés a un habitatge digne. El model de la Masoveria Urbana connecta quatre actors que sovint operen per separat —propietaris d'habitatges, famílies en situació de vulnerabilitat, entitats socials i administracions públiques— per teixir una resposta conjunta.
El funcionament del programa parteix d'una lògica senzilla però potent. Les persones en situació de vulnerabilitat poden accedir a un lloguer assequible a canvi d'aportar mà d'obra en la rehabilitació i el manteniment de l'immoble, mentre que la propietat assumeix el cost dels materials. D'aquesta manera, el valor del treball aportat pels masovers es tradueix en condicions de lloguer més avantatjoses, i un pis que estava buit i sovint degradat recupera vida útil.
La iniciativa no es limita, però, a l'aspecte material. El programa incorpora acompanyament social i formació tècnica per a les famílies participants, amb l'objectiu de fomentar la inclusió, millorar l'estabilitat residencial i, alhora, recuperar habitatges buits que d'una altra manera quedarien fora del mercat.
La Masoveria Urbana no és un projecte nou per a la ciutat. Càritas Manresa el desenvolupa des de fa anys en col·laboració amb l'Ajuntament de Manresa, a partir d'una proposta que va començar a prendre forma a principis de la dècada passada. L'experiència pionera, en un edifici del carrer de Sant Miquel, va permetre rehabilitar pisos desocupats i convertir-los en llars per a famílies amb un risc elevat d'exclusió residencial, amb resultats que els mateixos beneficiaris van descriure com un canvi radical en les seves condicions de vida.
El reconeixement arriba en un context en què la pressió sobre l'habitatge continua sent un dels principals motors de l'exclusió social. De fet, segons les dades de la mateixa entitat, una part molt majoritària de les persones ateses per Càritas Manresa es troba en risc de perdre el seu habitatge, una xifra que il·lustra la magnitud del problema que la Masoveria Urbana intenta abordar des de la proximitat.
Amb aquesta primera edició del Festival, Càritas Espanyola busca consolidar la innovació com a part central de la seva acció. La secretària general de l'entitat, María González Dyne, va remarcar durant l'acte la voluntat de situar Càritas com un actor de referència dins l'ecosistema d'innovació del tercer sector, apropant aquesta feina a la societat i, especialment, a les generacions més joves.
La selecció de la Masoveria Urbana com a finalista reconeix tant el seu impacte en la millora de l'ocupabilitat de les persones participants com la seva capacitat per generar comunitat i donar resposta als reptes del territori. És, en definitiva, la confirmació que un model nascut de l'escolta, la corresponsabilitat i el treball en xarxa pot generar un impacte social real i sostenible, i que la rehabilitació d'un pis buit pot ser, alhora, la reconstrucció d'un projecte de vida.
Comentaris